Ja està aquí la reforma laboral del PP, molt pitxor d'el que creiem, i no t’has adonat.

El president del govern Mariano Rajoy va dir en el Congrés dels diputats que les reunions entre els sindicats i la patronal estan molt pròximes i que si no hi ha acord legislarà. Tambe va dir que en el acord s'ha incloure almenys les següents matèries: ultra-activitat, flexibilitat interna, despenjament salarial i absentisme laboral.

A continuació trobareu un resum i explicació de les mesures que ens faran posar els pels de punta:

• Ultra-activitat. Eliminar la ultra-ctivitat significa que quan venci el conveni ens quedem sense conveni. Si ens quedem sense conveni, ens quedem sense taules salarials i sense qualsevol altre avantatge que pugui tenir, com mes vacances, dies d'assumptes propis, complement fins al 100% en les baixes, etc. etc. La gran majoria de convenis tenen durada de entre 1 i 3 anys. Per descomptat, des d'ara seran tots de un any, si és que se signa nou conveni...
• Flexibilitat interna. Això és facilitar els canvis de categoria i els trasllats forçosos. Fins a ara no estava permès el canvi a funcions inferiors excepte de forma temporal i per necessitats peremptòries i sempre mantenint el salari anterior. Els trasllats eren per unes raons concretes, no per qualsevol raó, i davant el mateix es podia rescindir el contracte cobrant indemnització de 20 dies per any i tenint dret a atur. Doncs tot això fora i acceptes el que et diuen o al carrer amb les mans buides.
• Despenjament salarial. Abans de la reforma laboral del 2010 era gairebé impossible. Després de la reforma és possible, però només mentre duri el conveni i si hi signen els delegats. Ara el que volen fer es que per qualsevol causa sigui possible baixar els sous sense límit temporal, mentre que se suposi que vagin malament les coses.
• Absentisme laboral. El PP vol donar a les mútues la capacitat de donar l'alta en malalties comunes i accidents no professionals. O almenys que si el treballador es nega a sotmetre's als tractaments i proves de la mútua, com fins a ara pot fer, l'alta sigui automàtica.
• Passar els Tècnics i Comandaments, Professionals i Directius a Personal de Alta Direcció: En conseqüència no tindríem conveni i estaríem fora de la Negociació Col·lectiva. A la practica això significaria que aquest col·lectiu no tindria conveni , el seu sou seria decidit per la empresa, no tindria  horari i el  podrien acomiadar sense drets i sense previ avis. Serveixi com exemple que la indemnització prevista en l'article 11.1 del RD 1382/1985 es de set (7) dies de treball per any treballat amb un màxim de sis mensualitats i computats des que va iniciar la relació laboral d'alta direcció (o sigui que perdríem els drets anteriors), i la indemnització tributaria IRPF en la seva totalitat. El mes greu, es que la Jurisdicció competent per els litigis entre empresa i alta direcció seria la Jurisdicció Civil, o en seu cas, la Jurisdicció mercantil en els partits judicials en els que hi hagi.

El de la ultra-activitat ho vendran com un avantatge per als treballadors que no tenen conveni des de fa anys, perquè se suposa que al cap d'un temps sense el mateix decidirà un àrbitre. Qui nomena i qui són els àrbitres?.

La flexibilitat i el despenjament els volen vendre dient que pitjor seria l'acomiadament i l'absentisme com un gran avantatge per a la SS. Ja que volen justificar-lo dient que la culpa es dels treballadors que defrauden i s'obstinen en posar-se de baixa en vegada treballar.  

El passar treballadors a personal de Alta Direcció, ho vendran com una avantatge però mireu, mireu les conseqüències.

Ningú sembla haver-se adonat del que significa tot això i a qui s'ha adonat no ho interessa comentar-lo. Per descomptat, els mitjans de "comunicació" han citat l'assumpte, però se'ls ha oblidat parlar sobre les seves conseqüències nefastes per a tots els treballadors sense excepció.

En resum. Que el mètode de reduir l'atur serà obvi, mes precarietat, menys conciliació, mes treballar i sous mes baixos per que les empreses tinguin mes beneficis.

Direu que som ALARMISTES? Però ja ho veure-ho a finals de gener.

Aquest article és solament una especulació ja que no hi res oficial però quan ho publiqui el govern del PP  ja farem un resum.

Els Tècnics i Comandaments i la Reforma de la Negociació Col·lectiva

No ha transcendit la causa del fracas del entre el Sindicats i la Patronal per arribar a un Acord de la Negociació Col·lectiva, però els Tècnics i comandaments han tingut molt que veure.

La CEOE, representant de la patronal va posar sobre la taula varies reivindicacions entre les quals es trobava que els Tècnics i Comandaments, Professionals i Directius quedessin fora dels Convenis Col·lectius. Es a dir que passaríem a ser Personal de Alta Direcció i en conseqüència no tindríem conveni i estaríem fora de la Negociació Col·lectiva.

Tindríem que tenir en compte que el Reial decret Llei 1382/1985, de 1 d'Agost regula la relació laboral de caràcter especial del Personal d'Alta Direcció, i especifica que el Personal de Alta Direcció no està inclòs en ni en Negociació ni en Conveni. Col·lectiu.

El seu article 1, punt dos, estableix que "Es considera personal d'alta direcció a aquells treballadors que exerciten poders inherents a la titularitat jurídica de l'empresa, i relatius als objectius generals de la mateixa, amb autonomia i plena responsabilitat solament limitades pels criteris i instruccions directes emanades de la persona o dels òrgans superiors de govern i administració de l'entitat que respectivament ocupi aquella titularitat."

No obstant això, la intenció de CEOE és incloure en aquesta definició a tot el col·lectiu de Professionals, Tècnics, Directius i Comandaments mitjans, superiors e intermedis, apartant-los de la Negociació Col·lectiva

Es tracta d'una maniobra de CEOE per a:

1. Retallar la Negociació Col·lectiva, apartant un col·lectiu qualitativament molt important.
2. Reduir la defensa dels drets dels Directius, Professionals, Tècnics i Comandaments, obligant-los negociar individualment, amb un desavantatge davant l'empresa per la desigualtat de forces.
3. Equiparar la definició de " Personal d'Alta Direcció" incloent a més treballadors, per a facilitar la divisió dels diferents col·lectius.

A la practica aixo significaria que aquest col·lectiu no tindria conveni , el seu sou seria decidit per la empresa, no tindria  horari i el  podrien acomiadar sense drets i sense previ avis. Serveixi com exemple que la indemnització prevista en l'article 11.1 del RD 1382/1985 es de set (7) dies de treball per any treballat amb un màxim de sis mensualitats i computats des que va iniciar la relació laboral d'alta direcció (o sigui que perdríem els drets anteriors), i la indemnització tributaria IRPF en la seva totalitat. A mes d'això, el mes greu es que la Jurisdicció competent pel els litigis entre empresa i alta direcció seria la Jurisdicció Civil o, en seu cas, la Jurisdicció mercantil en els partits judicials en els que hi hagi.

Aquesta proposta no sol tindria greus conseqüències tan per els col·lectius de Directius, Professionals, Tècnics i Comandaments, si no també per la resta de treballadors ja que ens dividiria. Es per aixo que la UGT es va oposar frontalment a aquesta proposta de la CEOE.

Al principi la CEOE va retirar de la taula de negociació aquesta proposta, però just en la setmana final en la qual es van trencar les negociacions la CEOE va tornar a posar a sobre de la taula aquesta proposta juntament amb d'altres reivindicacions, de les que s'ha parlat molt mes, i aquesta va ser una de les causes per que al final es van trencar las negociacions.

És molt important que TOTS tinguem clar el que ha succeït en aquesta negociació que tan ens afecta com treballadors, per que la batalla no ha acabat i per que altres partits com el PP estan a favor d'aquesta proposta.

Es necessari que tots els Directius, Professionals, Tècnics i Comandaments fem pinya i rebutgem aquesta proposta ja que si s'aprova significaria una pèrdua de drets fonamentals i pas capa la precarietat laboral del nostre col·lectiu.

Els Tècnics i Comandaments diem no a quedar fora de de la negociació Col·lectiva i estem en contra de que s'ens equipari a personal de Alta Direcció.
Volem agrair a la UGT que ens hagi fet costat, i hagi evitat que la patronal es sortís amb la seva.

PRÁCTICAS NO LABORALES EN EMPRESAS PARA TECNICOS Y CUADROS

Real Decreto 1543/2011, de 31 de octubre, por el que se regulan las prácticas no laborales en empresas(BOE del 18 noviembre)Este decreto regula las prácticas no laborales en empresas o grupos empresariales que formalicen convenios con los Servicios Públicos de Empleo, dirigidas a personas jóvenes que, debido a su falta de experiencia laboral, tengan problemas de empleabilidad, dejando claro que no supondrán, en ningún caso, el establecimiento de relación laboral entre la empresa y el joven.

El presente real decreto fue publicado en el BOE el 18 de noviembre de 2011, dos días antes de las elecciones generales y con el objetivo primordial de favorecer la empleabilidad de los jóvenes.

Su entrada en vigor se produjo al día siguiente de su publicación, es decir, el 19 de noviembre de 2011.

I. Destinatarios

Los beneficiarios de las prácticas no laborales son jóvenes desempleados inscritos en la oficina de empleo, de entre 18 y 25 años, que posean una titulación oficial universitaria, formación profesional, de grado medio o superior, de enseñanzas artísticas o deportivas, o bien un certificado de profesionalidad. Los beneficiarios no podrán haber tenido una relación laboral u otro tipo de experiencia profesional superior a tres meses en la misma actividad.

Quedan excluidas del ámbito de aplicación de este Real Decreto las prácticas académicas externas, curriculares y extracurriculares, de los estudiantes universitarios, que se regirán por su normativa específica.

II. Contenido de las prácticas

Las prácticas se desarrollarán en centros de trabajo de la empresa o del grupo empresarial, bajo la dirección y supervisión de un tutor. Tendrán una duración entre tres y nueve meses. A la finalización de las prácticas, las empresas entregarán un certificado en el que conste la práctica realizada, los contenidos formativos, su duración y el período de realización.

En el acuerdo que suscriban la empresa y la persona que va a desarrollar las prácticas no laborales se definirá el contenido concreto de la práctica a desarrollar, su duración, las jornadas y horarios para su realización, el centro o centros donde se realizará, así como la determinación del sistema de tutorías y certificación. La empresa deberá informar a la representación legal de los trabajadores así como a los Servicios Públicos de Empleo  sobre la suscripción de estos acuerdos.

III.    Remuneración

Los jóvenes participantes recibirán de la empresa o grupos empresariales  en que desarrollan las prácticas una beca cuya cuantía, será, como mínimo, del 80% del IPREM mensual vigente en cada momento (En la actualidad suponen 426 euros)
. A los beneficiarios de las prácticas no laborales, se les aplicarán los mecanismos de inclusión en la Seguridad Social contemplados en el Real Decreto 1493/2011, de 24 de octubre, por el que se regulan los términos y las condiciones de inclusión en el Régimen General de la Seguridad Social de las personas que participen en programas de formación, en desarrollo de lo previsto en la disposición adicional tercera de la Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualización, adecuación y modernización del sistema de la Seguridad Social.

IV.    Convenios de colaboración para las prácticas no laborales

Las empresas que vayan a desarrollar las prácticas deberán suscribir un convenio con el Servicio Público de Empleo competente. Si las prácticas se realizan en empresas con centros de trabajo ubicados en más de una Comunidad Autónoma, el convenio se suscribirá con el Servicio público de Empleo Estatal.

En los convenios se contemplarán de forma expresa las acciones y la forma de seguimiento de las prácticas con el fin de verificar el cumplimiento de los requisitos establecidos.

Los contratos de trabajo que se suscriban tras la participación en el programa de prácticas no laborales se podrán acoger a los incentivos que, en materia de contratación, existan en el momento de contratación.

Duración: entre tres y nueve meses

Tutoria: La empresaestara obligada a asignar un tutor

Certificación: finalizadas las prácticas la empresa tendrá que dar un certificado donde conste la práctica realizada, los contenidos formativos, duración y periodo de realización.

Seguridad Social: será de aplicación los mecanismos de inclusión en la Seguridad social contemplados en el Real Decreto 1493/2011 de 24 de octubre.

Para empresas de menos de 250 trabajadores no hay obligación de pagar nada y para empresas de más de 250 trabajadores hay que pagar el 25% con los mismos requisitos que en los nuevos contratos de formación.

A la finalización de las prácticas se podrá contratar al joven por cualquier modalidad contractual y acogerse a cualquier incentivo vigente.

Mediante negociación colectiva se podrán pactar criterios para realizar compromisos de contratación a la finalización de las prácticas correspondientes.

Si quereis ver el texto completo:  http://www.boe.es/boe/dias/2011/11/18/pdfs/BOE-A-2011-18062.pdf

LA IMPORTÀNCIA ESTRATÈGICA DELS TREBALLADORS NO MANUALS PER LA UGT

Aproximadament UN 35% dels treballadors i treballadores de Catalunya son no manuals (Tècnics Comandaments Professionals i Directius) [TCPD]) i el percentatge creix cada any, i s’estima l’any 2015 aquest percentatge arribarà quasi al 50% (a alemanya actualment sobrepassa ja el 45%).

La composició actual de la força laboral es desplaça de les ocupacions de treballadors manuals als no manuals, i com la fabricació té cada vegada més densitat de tecnologia, forçosament continuarà la tendència en el futur.

La sindicació dels treballadors no manuals és un punt estratègic del Programa d'Acció de la majoria dels sindicats europeus (CES, FITIM, IG Metal, etc), defensant i representant els drets i els interessos dels treballadors amb ocupacions tradicionals i també les dels no manuals. Els sindicats europeus veuen que cada vegada mes es redueix el nombre de afiliats i delegats de treballadors manuals, però han fet accions per reforçar la seva posició entre els treballadors no manuals, i aquestes accions han donat uns fruits molt importants.

Cal actuar decisivament per a consolidar la presència sindical dels treballadors no manuals, i aquest objectiu tindria que ser una de les línies principals d'acció dels sindicats.
Els treballadors no manuals podem millorar amb la nostra participació la qualitat de la labor sindical, però també hem d'estar millor representats en les estructures del sindicat a tots els nivells.

La realitat actual es que la participació d’aquest col·lectiu a les estructures sindicals es molt baixa. La nostra avaluació es que solament un 3% de treballadors no manuals estan afiliats. Es per això que tenim una oportunitat única per créixer amb un col·lectiu que representa quasi el 40% dels treballadors/as.

Un altre problema es la manca de representativitat dels sindicats a les empreses, provocat per la situació de Fora de Conveni que pateixen els treballadors TCPD i que actualment fa que un 15% dels treballadors estiguin fora de la negociació col·lectiva i amb negociació individualitzada, es a dir totalment indefensos i sense cap garantia laboral i sindical.

Per un altre part les clàusules dels convenis que exclouen als TCPD estan signades per els sindicats i accepten que els TCPD estiguin exclosos de la negociació col·lectiva “Fora de conveni”. No estem parlant de TCPD “enfrontats” per la seva condició a les tesis sindicals, sinó que estem davant de treballadors/as de tot tipus als quals l'empresa amb el vistiplau dels sindicats, ha col·locat en la posició que els força a acceptar unes condicions econòmiques i laborals al marge de la Negociació Col·lectiva.

Un altre problema important es el dels TCPD que treballen a las Consultores, Empreses d’Enginyeria i Investigadors amb uns convenis de mínims, negociats a nivell estatal, on el sous i les condicions laborals estan per sota de la mitja

Un altre col·lectiu que pateix molta precarietat, es la del personal docent, investigadors  i d’administració de serveis. Treballadors i treballadores que treballen sense límit de jornada laboral, amb sous mileuristes, i molts d'ells sense els drets socials derivats d’un contracte. I el que es pitjor, amb una edat mitjana d’estabilització laboral situada amb els 40 anys.

 

Existeixen també infinitat d'empreses que fan un ús indegut del contracte de practiques sense control algun, ja que juguen amb pagar ridículament a l'estudiant (si el paguen), l’exploten com un treballador/a més (obtenint el seu benefici econòmic) i a mes reben subvencions d'organismes públics  per “ensenyar-los”. I el mes greu, si reben alguna queixa, prescindeixen d’ells sense més i contracten a un altre.

La acció sindical vers als tècnics no ha canviat molt des dels anys 1970 fins ara, on els TCPD han estat discriminats per els sindicats i exclosos de la negociació col·lectiva i la participació sindical. Ara al segle XXI es hora de anar amb la mateixa línia que els països d’Europa  han seguit i on els TCPD tenen un paper sindicals rellevant i actiu.

En un altre línia els Sindicats corporatius o independents es beneficien d’aquesta situació i atrauen als TCPD a les seves files, oferint-los uns serveis i una estructura que no tenen als sindicats de clase.

Des de la fundació de la UGT els TCPD han tingut un paper molt important que s’inicia des de la seva fundació, i aquí tenim uns exemples:

• Fundador de la UGT, Pablo Iglesias (tipograf)
• Primer Secretari General de la UGT, Antonio García Quejido (tipograf).
• El nostre Secretari General Candido Mendez (Enginyer Tècnic en l'especialitat de química).
• Una figura il·lustre de la UGT i membre de la comissió Executiva, Julián Besteiro (Catedràtic).

Resumint: No hi ha millor forma de fer veure l'importància dels TCPD per la UGT, que amb unes paraules de Julián Besteiro:

"La organización obrera y la cultura" El Socialista, noviembre 1923

"...Hoy no basta ni la tenacidad, ni el heroísmo, ni la más abnegada disposición de ánimo para hacer frente a los problemas que ante el proletariado se plantean con apremio para su solución.

Hoy, sin saber, sin competencia, sin poderosos recursos intelectuales y técnicos, la organización obrera mejor orientada estaría condenada, ya que no a la desaparición, al estancamiento en su desarrollo..."

Los Técnicos y Cuadros también estamos a favor de la huelga General del 29-S

Han pasado sólo dos años (el 15 S del 2008) de la mayor bancarrota que vieron los tiempos. Conviene recordar la fecha que marcará pasa siempre nuestro futuro.
Aunque no lo parezca, no fue culpa ni de los trabajadores, ni de liberados sindicales ni de los inmigrantes, ni tampoco del los salarios o el coste del despido libre, el verdadero culpable fue el capitalismo neoliberal. Esta es la parte más obscena de la crisis: la desconexión entre sus causas y sus consecuencias.

Los Técnicos y Cuadros como trabajadores también estamos a favor de la huelga General del 29-S, y aquí tenéis algunas reflexiones:

• España es el único país de la OCDE donde los salarios han disminuido en los últimos quince años, los beneficios de las grandes empresas españolas aumentaron un 73% de 1999 a 2008 (el doble que las de la Unión Europea de los 15) mientras que los costes laborales solo subieron el 3,7% (la mitad que en la UE-15).
• España sigue a la cola en gasto social en relación con el PIB, lo que significa que sigue realizando menos esfuerzo para financiar los derechos y el bienestar de las clases trabajadoras.
• De 2007 a 2009 el número de pobres aumentó en España en un millón, mientras que el número de personas que tienen activos por valor de más de un millón de euros se elevó en un 12%.
• Las leyes de igualdad y de avance social del gobierno se quedan sin presupuesto mientras se ayuda a bancos y a grandes empresas. Sin tener el valor para obtener recursos por vías que no sean la reducción del gasto social, como es :que los que mas tienen paguen mas en lugar de pagar menos, y los que mas defraudan paguen sus impuestos.
• Los jóvenes son las primeras víctimas de la crisis ya que desde el otoño de 2008, la tasa de paro entre los jóvenes (14-25 años) ha aumentado más del 7% en el mundo, según la Organización Internacional del Trabajo. Según el Banco Central Europeo, la tasa de paro de los jóvenes en la zona euro es del 20%  (40% en España, 30% en Italia e Irlanda)., el aumento más brutal constatado en un periodo tan corto. Desánimo, precariedad, sobre-cualificación son las consecuencias. Los jóvenes son los peor tratados en el mercado laboral, y la temporalidad se sitúa en el 80% de los contratos laborales. 
• Las empresas, comercios y trabajadores tienen serias dificultades en la obtención de créditos, y esto hace que la salida de la crisis se alargue, que tengan que cerrar  comercios y empresas por falta de financiación y que muchos trabajadores pierdan su piso por no poder refinanciar su hipoteca.
• Nos pueden despedir con 20 días en lugar de 45 y encima 8 a cargo de los fondos públicos.
• La movilidad laboral y horaria será fijada por la empresa.
• Casi se elimina la negociación colectiva y se permite el descuelgue.
• Se reduce el numero de parados que reciben la prestación extraordinaria de 429€.
• Se reducen las pensiones y el salario de los trabajadores públicos.
• Los servicios públicos de empleo están en manos de las empresas  privadas  de  colocación y ETT's. Las  agencias  privadas  tienen las mismas competencias que las publicas,  hasta  el  punto  que  las privadas pueden retirar la prestación de desempleo a un trabajador. 
• Etc, ......Y lo que vendrá después, si no lo paramos.

Es importante también resaltar la precariedad que sufrimos los Técnicos y Cuadros: con jornadas interminables, sin conciliación de la vida laboral y familiar, sin convenio, sin aumentos y muchas veces con sueldos mas bajos que los que tienen las personas a las que mandamos, y encima sin derechos.

Querría destacar también la difícil situación de muchos compañeros y compañeras y en especial la de los:

• Becarios: El fraude que supone, en el ámbito de la investigación, remunerar mediante becas ( que encubren puestos de trabajo ), es una situación que afecta a "miles de jóvenes". En 2005, el Ministerio de Trabajo estimaba en 150.000 los titulados universitarios que "disfrutaban" de una beca como manera de remunerar su trabajo. La reforma laboral aprobada, en lugar de contemplar la sustitución de becas por contratos, permite aun mas la proliferación de las becas, favorece la mala praxis generalizada de encubrir puestos de trabajo, haciendo que un becario esté trabajando y realizando la misma función que un trabajador cualquiera, y todo esto sin tener ningún tipo de derecho y con un salario muy por debajo de los mileuristas.
• Investigadores: En el ámbito de las Administraciones Publicas, Universidades, el contrato de obra a los investigadores no podía superar los tres años sin  consecuencias  respecto a la adquisición de la condición de trabajador fijo o indefinido. Ahora se podrán encadenar indefinidamente contratos de trabajo temporales sin que por ello se llegue a la condición de trabajador fijo o indefinido. En consecuencia,  la reforma laboral empeora las relaciones laborales en la administración pública y condena a la precariedad al personal de investigación.
• Estudiantes: La mayoría de los estudiantes serán mañana trabajadores. De lo que ahora pase, dependerán las condiciones de trabajo que tengan en el futuro. Ademas, la inversión en la universidad se recorta con consecuencias como falta de profesores, eliminación de asignaturas o eliminación del transporte público, y es irrisorio que estos recortes en las inversiones de la universidad, sirvan para pagar con dinero público una parte de los despidos.

A los que dicen que ahora la reforma ya esta aprobada, y no hace falta hacer la huelga, os digo:

No sabéis, que las 3 HUELGAS GENERALES que se han hecho en este país, con sus reformas ya aprobadas, fueron un éxito, y consiguieron echar atrás las leyes que nos perjudicaban. ¿Por que no podemos hacerlo ahora también ?

 A los que dicen que no pueden hacer la huelga por que no pueden económicamente les digo:

Valen más los 50 € que nos descontaran, a que los jóvenes estén toda la vida con contratos basura de Becarios?
Valen más los 50 €, que un puesto de trabajo digno para vuestros hijos?
Valen más los 50 €, que las pensiones y la implantación de la ley dependencia para vosotros y para vuestros padres?
Valen más los 50 €, que el bienestar social (Sanidad, Educación, dependencia, etc) que tenemos hoy.

En ningún país de Europa se ha atacado de una forma tan dura y regresiva a los trabajadores. como en España. Y muchos de los trabajadores afectados, se resignan mirando al otro lado y engañados , pensando que la culpa es de otro.

Es triste ver como las cosas por las que lucharon nuestros abuelos y nuestros padres y tanto esfuerzo y sufrimiento les costo, nos las quitan en un momento, y nosotros no hacemos nada para defenderlo.

Pues bien aquellos que no hagan la huelga tienen una responsabilidad con su conciencia, ya que si no han hecho nada para parar esta reforma, también serán culpables, y ademas habrán traicionado a todos aquellos que lucharon y sufrieron por tener el estado del bienestar que disfrutamos y que nos quieren arrebatar. No nos engañemos, esto no no es el final, es el principio de una regresión que nos quiere llevar a una sociedad feudal donde los trabajadores no tendremos derechos.

¡TENEMOS LO QUE NOS MERECEMOS!.