LA IMPORTÀNCIA ESTRATÈGICA DELS TREBALLADORS NO MANUALS PER LA UGT

Aproximadament UN 35% dels treballadors i treballadores de Catalunya son no manuals (Tècnics Comandaments Professionals i Directius) [TCPD]) i el percentatge creix cada any, i s’estima l’any 2015 aquest percentatge arribarà quasi al 50% (a alemanya actualment sobrepassa ja el 45%).

La composició actual de la força laboral es desplaça de les ocupacions de treballadors manuals als no manuals, i com la fabricació té cada vegada més densitat de tecnologia, forçosament continuarà la tendència en el futur.

La sindicació dels treballadors no manuals és un punt estratègic del Programa d'Acció de la majoria dels sindicats europeus (CES, FITIM, IG Metal, etc), defensant i representant els drets i els interessos dels treballadors amb ocupacions tradicionals i també les dels no manuals. Els sindicats europeus veuen que cada vegada mes es redueix el nombre de afiliats i delegats de treballadors manuals, però han fet accions per reforçar la seva posició entre els treballadors no manuals, i aquestes accions han donat uns fruits molt importants.

Cal actuar decisivament per a consolidar la presència sindical dels treballadors no manuals, i aquest objectiu tindria que ser una de les línies principals d'acció dels sindicats.
Els treballadors no manuals podem millorar amb la nostra participació la qualitat de la labor sindical, però també hem d'estar millor representats en les estructures del sindicat a tots els nivells.

La realitat actual es que la participació d’aquest col·lectiu a les estructures sindicals es molt baixa. La nostra avaluació es que solament un 3% de treballadors no manuals estan afiliats. Es per això que tenim una oportunitat única per créixer amb un col·lectiu que representa quasi el 40% dels treballadors/as.

Un altre problema es la manca de representativitat dels sindicats a les empreses, provocat per la situació de Fora de Conveni que pateixen els treballadors TCPD i que actualment fa que un 15% dels treballadors estiguin fora de la negociació col·lectiva i amb negociació individualitzada, es a dir totalment indefensos i sense cap garantia laboral i sindical.

Per un altre part les clàusules dels convenis que exclouen als TCPD estan signades per els sindicats i accepten que els TCPD estiguin exclosos de la negociació col·lectiva “Fora de conveni”. No estem parlant de TCPD “enfrontats” per la seva condició a les tesis sindicals, sinó que estem davant de treballadors/as de tot tipus als quals l'empresa amb el vistiplau dels sindicats, ha col·locat en la posició que els força a acceptar unes condicions econòmiques i laborals al marge de la Negociació Col·lectiva.

Un altre problema important es el dels TCPD que treballen a las Consultores, Empreses d’Enginyeria i Investigadors amb uns convenis de mínims, negociats a nivell estatal, on el sous i les condicions laborals estan per sota de la mitja

Un altre col·lectiu que pateix molta precarietat, es la del personal docent, investigadors  i d’administració de serveis. Treballadors i treballadores que treballen sense límit de jornada laboral, amb sous mileuristes, i molts d'ells sense els drets socials derivats d’un contracte. I el que es pitjor, amb una edat mitjana d’estabilització laboral situada amb els 40 anys.

 

Existeixen també infinitat d'empreses que fan un ús indegut del contracte de practiques sense control algun, ja que juguen amb pagar ridículament a l'estudiant (si el paguen), l’exploten com un treballador/a més (obtenint el seu benefici econòmic) i a mes reben subvencions d'organismes públics  per “ensenyar-los”. I el mes greu, si reben alguna queixa, prescindeixen d’ells sense més i contracten a un altre.

La acció sindical vers als tècnics no ha canviat molt des dels anys 1970 fins ara, on els TCPD han estat discriminats per els sindicats i exclosos de la negociació col·lectiva i la participació sindical. Ara al segle XXI es hora de anar amb la mateixa línia que els països d’Europa  han seguit i on els TCPD tenen un paper sindicals rellevant i actiu.

En un altre línia els Sindicats corporatius o independents es beneficien d’aquesta situació i atrauen als TCPD a les seves files, oferint-los uns serveis i una estructura que no tenen als sindicats de clase.

Des de la fundació de la UGT els TCPD han tingut un paper molt important que s’inicia des de la seva fundació, i aquí tenim uns exemples:

• Fundador de la UGT, Pablo Iglesias (tipograf)
• Primer Secretari General de la UGT, Antonio García Quejido (tipograf).
• El nostre Secretari General Candido Mendez (Enginyer Tècnic en l'especialitat de química).
• Una figura il·lustre de la UGT i membre de la comissió Executiva, Julián Besteiro (Catedràtic).

Resumint: No hi ha millor forma de fer veure l'importància dels TCPD per la UGT, que amb unes paraules de Julián Besteiro:

"La organización obrera y la cultura" El Socialista, noviembre 1923

"...Hoy no basta ni la tenacidad, ni el heroísmo, ni la más abnegada disposición de ánimo para hacer frente a los problemas que ante el proletariado se plantean con apremio para su solución.

Hoy, sin saber, sin competencia, sin poderosos recursos intelectuales y técnicos, la organización obrera mejor orientada estaría condenada, ya que no a la desaparición, al estancamiento en su desarrollo..."