dissabte, 24 de desembre del 2011

Ja està aquí la reforma laboral del PP, molt pitxor d'el que creiem, i no t’has adonat.

El president del govern Mariano Rajoy va dir en el Congrés dels diputats que les reunions entre els sindicats i la patronal estan molt pròximes i que si no hi ha acord legislarà. Tambe va dir que en el acord s'ha incloure almenys les següents matèries: ultra-activitat, flexibilitat interna, despenjament salarial i absentisme laboral.

A continuació trobareu un resum i explicació de les mesures que ens faran posar els pels de punta:
  • Ultra-activitat. Eliminar la ultra-ctivitat significa que quan venci el conveni ens quedem sense conveni. Si ens quedem sense conveni, ens quedem sense taules salarials i sense qualsevol altre avantatge que pugui tenir, com mes vacances, dies d'assumptes propis, complement fins al 100% en les baixes, etc. etc. La gran majoria de convenis tenen durada de entre 1 i 3 anys. Per descomptat, des d'ara seran tots de un any, si és que se signa nou conveni...
  • Flexibilitat interna. Això és facilitar els canvis de categoria i els trasllats forçosos. Fins a ara no estava permès el canvi a funcions inferiors excepte de forma temporal i per necessitats peremptòries i sempre mantenint el salari anterior. Els trasllats eren per unes raons concretes, no per qualsevol raó, i davant el mateix es podia rescindir el contracte cobrant indemnització de 20 dies per any i tenint dret a atur. Doncs tot això fora i acceptes el que et diuen o al carrer amb les mans buides.
  • Despenjament salarial. Abans de la reforma laboral del 2010 era gairebé impossible. Després de la reforma és possible, però només mentre duri el conveni i si hi signen els delegats. Ara el que volen fer es que per qualsevol causa sigui possible baixar els sous sense límit temporal, mentre que se suposi que vagin malament les coses.
  • Absentisme laboral. El PP vol donar a les mútues la capacitat de donar l'alta en malalties comunes i accidents no professionals. O almenys que si el treballador es nega a sotmetre's als tractaments i proves de la mútua, com fins a ara pot fer, l'alta sigui automàtica.
  • Passar els Tècnics i Comandaments, Professionals i Directius a Personal de Alta Direcció: En conseqüència no tindríem conveni i estaríem fora de la Negociació Col·lectiva. A la practica això significaria que aquest col·lectiu no tindria conveni , el seu sou seria decidit per la empresa, no tindria  horari i el  podrien acomiadar sense drets i sense previ avis. Serveixi com exemple que la indemnització prevista en l'article 11.1 del RD 1382/1985 es de set (7) dies de treball per any treballat amb un màxim de sis mensualitats i computats des que va iniciar la relació laboral d'alta direcció (o sigui que perdríem els drets anteriors), i la indemnització tributaria IRPF en la seva totalitat. El mes greu, es que la Jurisdicció competent per els litigis entre empresa i alta direcció seria la Jurisdicció Civil, o en seu cas, la Jurisdicció mercantil en els partits judicials en els que hi hagi.
El de la ultra-activitat ho vendran com un avantatge per als treballadors que no tenen conveni des de fa anys, perquè se suposa que al cap d'un temps sense el mateix decidirà un àrbitre. Qui nomena i qui són els àrbitres?.
La flexibilitat i el despenjament els volen vendre dient que pitjor seria l'acomiadament i l'absentisme com un gran avantatge per a la SS. Ja que volen justificar-lo dient que la culpa es dels treballadors que defrauden i s'obstinen en posar-se de baixa en vegada treballar.  
El passar treballadors a personal de Alta Direcció, ho vendran com una avantatge però mireu, mireu les conseqüències.
Ningú sembla haver-se adonat del que significa tot això i a qui s'ha adonat no ho interessa comentar-lo. Per descomptat, els mitjans de "comunicació" han citat l'assumpte, però se'ls ha oblidat parlar sobre les seves conseqüències nefastes per a tots els treballadors sense excepció.
En resum. Que el mètode de reduir l'atur serà obvi, mes precarietat, menys conciliació, mes treballar i sous mes baixos per que les empreses tinguin mes beneficis.
Direu que som ALARMISTES? Però ja ho veure-ho a finals de gener.

Aquest article és solament una especulació ja que no hi res oficial però quan ho publiqui el govern del PP  ja farem un resum.

divendres, 23 de desembre del 2011

Els Tècnics i Comandaments i la Reforma de la Negociació Col·lectiva

No ha transcendit la causa del fracas del entre el Sindicats i la Patronal per arribar a un Acord de la Negociació Col·lectiva, però els Tècnics i comandaments han tingut molt que veure.

La CEOE, representant de la patronal va posar sobre la taula varies reivindicacions entre les quals es trobava que els Tècnics i Comandaments, Professionals i Directius quedessin fora dels Convenis Col·lectius. Es a dir que passaríem a ser Personal de Alta Direcció i en conseqüència no tindríem conveni i estaríem fora de la Negociació Col·lectiva.

Tindríem que tenir en compte que el Reial decret Llei 1382/1985, de 1 d'Agost regula la relació laboral de caràcter especial del Personal d'Alta Direcció, i especifica que el Personal de Alta Direcció no està inclòs en ni en Negociació ni en Conveni. Col·lectiu.
El seu article 1, punt dos, estableix que "Es considera personal d'alta direcció a aquells treballadors que exerciten poders inherents a la titularitat jurídica de l'empresa, i relatius als objectius generals de la mateixa, amb autonomia i plena responsabilitat solament limitades pels criteris i instruccions directes emanades de la persona o dels òrgans superiors de govern i administració de l'entitat que respectivament ocupi aquella titularitat."
No obstant això, la intenció de CEOE és incloure en aquesta definició a tot el col·lectiu de Professionals, Tècnics, Directius i Comandaments mitjans, superiors e intermedis, apartant-los de la Negociació Col·lectiva

Es tracta d'una maniobra de CEOE per a:
  1. Retallar la Negociació Col·lectiva, apartant un col·lectiu qualitativament molt important.
  2. Reduir la defensa dels drets dels Directius, Professionals, Tècnics i Comandaments, obligant-los negociar individualment, amb un desavantatge davant l'empresa per la desigualtat de forces.
  3. Equiparar la definició de " Personal d'Alta Direcció" incloent a més treballadors, per a facilitar la divisió dels diferents col·lectius.
A la practica aixo significaria que aquest col·lectiu no tindria conveni , el seu sou seria decidit per la empresa, no tindria  horari i el  podrien acomiadar sense drets i sense previ avis. Serveixi com exemple que la indemnització prevista en l'article 11.1 del RD 1382/1985 es de set (7) dies de treball per any treballat amb un màxim de sis mensualitats i computats des que va iniciar la relació laboral d'alta direcció (o sigui que perdríem els drets anteriors), i la indemnització tributaria IRPF en la seva totalitat. A mes d'això, el mes greu es que la Jurisdicció competent pel els litigis entre empresa i alta direcció seria la Jurisdicció Civil o, en seu cas, la Jurisdicció mercantil en els partits judicials en els que hi hagi.

Aquesta proposta no sol tindria greus conseqüències tan per els col·lectius de Directius, Professionals, Tècnics i Comandaments, si no també per la resta de treballadors ja que ens dividiria. Es per aixo que la UGT es va oposar frontalment a aquesta proposta de la CEOE.

Al principi la CEOE va retirar de la taula de negociació aquesta proposta, però just en la setmana final en la qual es van trencar les negociacions la CEOE va tornar a posar a sobre de la taula aquesta proposta juntament amb d'altres reivindicacions, de les que s'ha parlat molt mes, i aquesta va ser una de les causes per que al final es van trencar las negociacions.

És molt important que TOTS tinguem clar el que ha succeït en aquesta negociació que tan ens afecta com treballadors, per que la batalla no ha acabat i per que altres partits com el PP estan a favor d'aquesta proposta.

Es necessari que tots els Directius, Professionals, Tècnics i Comandaments fem pinya i rebutgem aquesta proposta ja que si s'aprova significaria una pèrdua de drets fonamentals i pas capa la precarietat laboral del nostre col·lectiu.

Els Tècnics i Comandaments diem no a quedar fora de de la negociació Col·lectiva i estem en contra de que s'ens equipari a personal de Alta Direcció.
Volem agrair a la UGT que ens hagi fet costat, i hagi evitat que la patronal es sortís amb la seva.

PRÁCTICAS NO LABORALES EN EMPRESAS PARA TECNICOS Y CUADROS

Real Decreto 1543/2011, de 31 de octubre, por el que se regulan las prácticas no laborales en empresas(BOE del 18 noviembre)Este decreto regula las prácticas no laborales en empresas o grupos empresariales que formalicen convenios con los Servicios Públicos de Empleo, dirigidas a personas jóvenes que, debido a su falta de experiencia laboral, tengan problemas de empleabilidad, dejando claro que no supondrán, en ningún caso, el establecimiento de relación laboral entre la empresa y el joven.

El presente real decreto fue publicado en el BOE el 18 de noviembre de 2011, dos días antes de las elecciones generales y con el objetivo primordial de favorecer la empleabilidad de los jóvenes.

Su entrada en vigor se produjo al día siguiente de su publicación, es decir, el 19 de noviembre de 2011.

I. Destinatarios
Los beneficiarios de las prácticas no laborales son jóvenes desempleados inscritos en la oficina de empleo, de entre 18 y 25 años, que posean una titulación oficial universitaria, formación profesional, de grado medio o superior, de enseñanzas artísticas o deportivas, o bien un certificado de profesionalidad. Los beneficiarios no podrán haber tenido una relación laboral u otro tipo de experiencia profesional superior a tres meses en la misma actividad.
Quedan excluidas del ámbito de aplicación de este Real Decreto las prácticas académicas externas, curriculares y extracurriculares, de los estudiantes universitarios, que se regirán por su normativa específica.

II. Contenido de las prácticas
Las prácticas se desarrollarán en centros de trabajo de la empresa o del grupo empresarial, bajo la dirección y supervisión de un tutor. Tendrán una duración entre tres y nueve meses. A la finalización de las prácticas, las empresas entregarán un certificado en el que conste la práctica realizada, los contenidos formativos, su duración y el período de realización.
En el acuerdo que suscriban la empresa y la persona que va a desarrollar las prácticas no laborales se definirá el contenido concreto de la práctica a desarrollar, su duración, las jornadas y horarios para su realización, el centro o centros donde se realizará, así como la determinación del sistema de tutorías y certificación. La empresa deberá informar a la representación legal de los trabajadores así como a los Servicios Públicos de Empleo  sobre la suscripción de estos acuerdos.

III.    Remuneración
Los jóvenes participantes recibirán de la empresa o grupos empresariales  en que desarrollan las prácticas una beca cuya cuantía, será, como mínimo, del 80% del IPREM mensual vigente en cada momento (En la actualidad suponen 426 euros)
. A los beneficiarios de las prácticas no laborales, se les aplicarán los mecanismos de inclusión en la Seguridad Social contemplados en el Real Decreto 1493/2011, de 24 de octubre, por el que se regulan los términos y las condiciones de inclusión en el Régimen General de la Seguridad Social de las personas que participen en programas de formación, en desarrollo de lo previsto en la disposición adicional tercera de la Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualización, adecuación y modernización del sistema de la Seguridad Social.

IV.    Convenios de colaboración para las prácticas no laborales
Las empresas que vayan a desarrollar las prácticas deberán suscribir un convenio con el Servicio Público de Empleo competente. Si las prácticas se realizan en empresas con centros de trabajo ubicados en más de una Comunidad Autónoma, el convenio se suscribirá con el Servicio público de Empleo Estatal.
En los convenios se contemplarán de forma expresa las acciones y la forma de seguimiento de las prácticas con el fin de verificar el cumplimiento de los requisitos establecidos.
Los contratos de trabajo que se suscriban tras la participación en el programa de prácticas no laborales se podrán acoger a los incentivos que, en materia de contratación, existan en el momento de contratación.

Duración: entre tres y nueve meses

Tutoria: La empresaestara obligada a asignar un tutor

Certificación: finalizadas las prácticas la empresa tendrá que dar un certificado donde conste la práctica realizada, los contenidos formativos, duración y periodo de realización.

Seguridad Social: será de aplicación los mecanismos de inclusión en la Seguridad social contemplados en el Real Decreto 1493/2011 de 24 de octubre.

Para empresas de menos de 250 trabajadores no hay obligación de pagar nada y para empresas de más de 250 trabajadores hay que pagar el 25% con los mismos requisitos que en los nuevos contratos de formación.

A la finalización de las prácticas se podrá contratar al joven por cualquier modalidad contractual y acogerse a cualquier incentivo vigente.

Mediante negociación colectiva se podrán pactar criterios para realizar compromisos de contratación a la finalización de las prácticas correspondientes.